Article d'opinió sobre el #29Jcontraelfeixisme de l'Andrea Alonso

El proper 29J s’ha convocat una manifestació contra el feixisme i el racisme al Vendrell.

Per fi, les entitats, alguns partits i la ciutadania s’han unit per dir que ja n’hi ha prou. És una oportunitat per desvincular la lluita contra el feixisme i el racisme de col•lectius més radicals i que no tenen por de dir el que pensen, és el moment de fer un pas endavant i aturar la constant normalització del feixisme.

Estic convençuda que aquests dies a les diverses entitats convidades i que encara no han fet el pas, existeix el mateix debat: adherir-se implica un posicionament polític i les entitats culturals, veïnals, educatives han de ser apolítiques. Però, reflexionem-hi, han de ser-ho? El concepte original de política, del poble que participa, opina i decideix sobre les activitats que li afecten, ha quedat destrossat pel concepte de polític corrupte, dels mateixos tallant el mateix bacallà i repartint-lo com volen, però això no pot ser. Hem de recuperar la ciutadania activa, l’associacionisme involucrat, la societat sense por. En els darrers mesos arran de la crisi, hem vist com el poble, si s’organitza, si pren consciència de que és un col•lectiu que ha de ser escoltat i que té força, pot canviar les coses, per petits que siguin els passos. El racisme i el feixisme afecten als drets humans, són els drets de les persones i famílies migrades els que són vulnerats dia rere dia quan es prenen mesures racistes, quan senten el rebuig per simple desconeixença; són els drets d’infants quan són víctimes del racisme als patis de les escoles. I els drets no són política. Els drets són drets, i no podem permetre’ns ni un pas enrere en aquest àmbit, va costar molts anys i moltes vides com per a que la història es repeteixi.

Catalunya ha estat una terra plural i acollidora. Immigrants de la resta de l’Estat i d’altres indrets han sigut en termes generals benvinguts i cal recuperar aquest esperit de convivència, de coneixença i de pluralitat. Les diverses entitats són en moltes ocasions nuclis de convivència, d’integració, de trencament d’estereotips, cal que això quedi reflexat sense complexes.

És ara i aquí quan hem de pensar en El Vendrell que volem per demà, no serà fàcil, però entre tots podem acabar amb la lacra del feixisme i el racisme, i si no som els vendrellencs els que ens aixequem i diem prou, ningú ho farà per nosaltres. Som especialment els joves de la vila, els que dia a dia dediquem hores, dies i setmanes en diferents activitats socioculturals per fer un poble millor, des del divers i riquíssim  teixit associatiu del Vendrell, els que hem de fer un pas endavant i unir-nos per normalitzar la convivència.

Andrea Alonso